Avui toca dir a deu a les vacances. Ho fem aviadet, cal arribar a l'aeroport de Dubrovnik abans de les 11, hem de tornar el cotxe.
Sortim a l'hora prevista, amb la intenció de poder fer una paradeta per a fer la fotografia de Dubrovnik, que no vam poder fer el dia 25.
Avui hem pogut veure dos creuers dels grans al port i tres més, suposem que esperant poder-hi entrar. Mareta meva!
Una vegada aconseguida la foto, ens encaminem de nou cap a l’aeroport, cal omplir el dipòsit del cotxe abans de tornar-lo a l'empresa de lloguer.
L’Opel Astra, tot i ser un pel just de motor, pel gust del Josep Maria, s’ha portat prou bé.
A causa del fort vent l’enlairament de l’avió es provoca una mica d’angoixa, que queda superada en uns instants. És molt pitjor però la ferum que fa el soci de butaca que m’ha tocat per sort. Dues hores de paciència i ens plantem a Barcelona
Ja ho tornem a entendre tot. També que el dilluns, començarà de nou la rutina que ens permetrà fer vacances l’any que ve.
Tot i que els dos últims anys i per diversos motius cadascú de nosaltres a fet vacances pel seu compte, aquest 2014, ens hem tornat a ajuntar per a fer-les plegats. El lloc escollit, ja ho sabeu, Croàcia.
Feia un parell d’any que l’Anna i El Jordi hi havien estat i encara no un més que les petites de les dues famílies i dues companyes més, s’havien passejat per alguns dels llocs on hem estat nosaltres. Uns i altres ens havien parlat de les excel·lències i també del inconvenients. Però el lloc ja estava triat feia dies, i tant el bitllet d’avió com les cases on ens allotjaríem estaven comprades.
El preu del bitllet ens havia fet decidir per arribar i marxar de Croàcia, des del mateix aeroport, el de Dubrovnik.
Per a nosaltres Croàcia te forma d’ela majúscula, tombada amb la part més alta d’esquena a terra, mirant cap al sud-est . Vista d’aquesta manera, situem la península d’Istria al vèrtex on convergeixen les dos línies rectes que la formen. Al final de la línia més curta i situem Zagreb, al final de la més llarga Dubrovnik.
La península d’Istria quedaria aquest cop fora del nostre objectiu.
El que fem doncs és llogar un parell d’habitacions per les dues primeres nits a Slunj, que ens permetran visitar Zagreb (105km) i els llacs de Plitvice (36 km). Una altra casa situada a Vodice, des d’on visitaríem Zadar, Split, Trogir, Primosten... i la tercera a Blace la que ens permetria conèixer Mostar, Dubrovnik i les illes de Hvar i Korcula.
Si ara ho haguéssim d’escollir de nou, aquesta última tot i que el lloc era preciós, la buscaríem més propera a Dubrovnik, amb la finalitat de tenir aquesta ciutat més a prop i poder-hi ser més estona, veure-la il·luminada i passejar-hi de nit. La gent dels creus havent dinat, desapareix i aleshores la ciutat es torna més amable.
Si heu llegit les diferents entrades, haureu vist que menjar, a Croàcia, no és car, ben al contrari. I tot i que l’oferta no és extensa, tant la carn, com sobre tot, el peix, son més que bons. Ja ens agradaria poder menjar a casa nostra, tonyina, orada, llobarro, calamars, cloïsses, musclos... al preu i amb la qualitat que es poden menjar en bona part dels restaurants croats, per senzills que siguin.
Pel que fa a la moneda, la kuna, de moment el millor que es pot fer es canviar dins del propi país. Trobareu oficines de cnavi per tot arreu. Nosltres vam canviar unes quatre vegades la primera a 7,30 kunes per euro i les dues últimes a 7,50. Pagar amb targeta tampoc no surt malament, tot i que no s’accepta el pagament a totarreu. En els llocs més turístics fins i tot hi ha la possibilitat de pagar en euros, però no ho recomanem ja que surt més car.
Per moure’s amb cotxe per Croàcia cal tenir en compte que s’ha de doblar el temps del viatge, o sigui que el que aquí es costaria una hora, allà en costa dos.
Només hi ha una autopista que travessa el país de dalt a baix i no arriba encara a tot arreu. Està en construcció i es dona el cas curiós, que en algun lloc hi ha cartells anunciant sortides o àrees de servei que no existeixen. La resta de carreteres tot i tenir un bon asfaltat son lentes, més que res per la seva sinuositat.
Croàcia ens ha agradat, es d’aquells llocs al que podríem tornar d’aquí un temps.
Jo personalment, crec que es més bonic de lluny que quan t’hi apropes. Vull dir amb això, que les vistes de lluny son espectaculars. Un cop t’hi apropes el que impressiona per damunt de tot, és la claredat i els diferents tons de les seves aigües, que poden passar des d’un blau turquesa al verd. Es tant així que en ocasions costa acceptar que ets a la vora del mar tenint la impressió que et trobes a la vora d’un llac del Pirineu.
Ara a esperar les de l’any vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada