13 dies a Croacia. setembre 2014: Dia 18 navegant amb un veler, Tribunj i Primosten.

Ahir en adreçar-nos a l'agència que oferia el viatge en veler, teníem tot l'interès posat, en com seria aquest, i quan la xica, per cert, més sonsa que un arròs blanc sense sal, ens el va mostrar en una fotografia, vam quedar-ne enamorats, tot i que la resta d'explicacions, poques, que ens va donar, no ens deixessin massa convençuts.

Ens va dir que a les onze havíem de ser al moll de sortida i també que ens calia anar proveïts de beguda ja que a bord, no hi havia servei de bar.

Arribem al moll d'embarcament, mitja hora abans, cal assegurar-se un bon lloc.

No som el primers, un parell de xics, plens de tatuatges, als que decidim fer anglesos de naixement, ja ens han avançat. Parlen amb un noi, que porta una samarreta amb el logotip del veler, Lírica. Un xicot jove, de 30 o 35 anys com a molt.

Mentre fem temps, ens arribem fins al final de l'espigó, per a fer una foto de Vodice des del mar.

Quan falten poc menys de 10 minuts per les 11, el noi amb la se samarreta del logotip del veler, ens fa un senyal per indicar-nos que ja podem pujar a bord.

Som 8 passatgers i un tripulant. Els dos anglesos, nosaltres quatre i una parella d'alemanys, d'Hamburg.

El noi amb la samarreta etc. etc. que com he dit, sembla ser l'únic tripulant, un tot en un, com el defineix la Pilar, desconeixem com coi s'ho farà per hissar les veles tot solet.

Comencem el viatge empesos pel motor, però amb l'esperança de que no sigui així tota l'estona, volem, navegar a vela.

En anglès entenedor el xic ens explica quines son les seves intencions. També que si volem alguna beguda fresca pivo, voda, cola, només cal que li demanem. (la sonsa es devia confondre).

Ens diu que de moment, navegarem a motor, i tant bon punt trobi un vent favorable ho farem vela. Si, si, i qui les hissarà les veles? Ens tornem a preguntar, si fora d'ell al veler no hi ha cap més tripulant.

De sobte, el tot en un, ens sorprèn amb uns platets de formatge amb olives, obsequi de la casa diu. La sonsa, no és que anés confosa, és que no sap que ven.

Nosaltres aleshores, decidim acompanyar aquest detall, amb una pivo (cerversa en croat).

Això si una per parella que som catalans! Els alemanys d'Hamburg i els anglesos de qui sap on, una per barba, així va Europa!

Ah, i no es quedem amb una, els alemanys repeteixen, almenys una o dues vegades, els anglesos també, però en perdem el compte. Nosaltres la fem durar, si ens queda set, ja portem voda (aigua en croat).

El misteri de qui hissarà les veles, es desvetlla, quan de cop i volta el vent, sembla que ja bufa a favor. El xicot tot en un! fa un xiulet i crida al Josep M. i al cap quadrat, els hi dona una corda a cadascú i els diu: amunt i en paral.lel. I amb pocs moment tenim la vela mitjana (desconec com s'anomena tècnicament) hissada. Seguidament crida a files, a la Maria Rosa i a la Pilar, els hi dona les cordes de la major, i els hi ordena el mateix que als dos primers: amunt i en paral.lel. La petita la deix per a l'alemanya, que també l'hissa sense problemes.

Quan ja tenim tot el velam al vent i el veler, encara que molt a poc a poc, navega empès només per força eòlica, el tot en un, es sorpren per tercera vagada. Treu una ampolla de xampany italià extra dry, 9 copes i ens convida a brindar pel dia i pel seu aniversari, el xicot, avui, es fa més gran.

Nosaltres quatre convenim, que aquest, al contrari de la sonsa de l'oficina, te el punt just de sal i pebre, i això que el viatge encara no s'ha acabat.

Durant una estoneta ens movem a l’empara d’Èol el déu del vent, que ens fa anar una mica per on vol, però per fi tenim la sensació de fer allò que preteníem, i les dues dones, de nosaltres quatre, manifesten amb alegria que perf fi! han complert un dels seus desitjos, navegar a vela.

La veritat és que la sensació de lliscar per damunt de l'aigua empesos només per la força del vent, per poca que sigui, es molt especial, sobre tot si va acompanyada pel cruixir compassat dels màstils.

Ens pregunta que volem fer, si parar en una illa, que tenim al davant Sepurine, o bé seguir aprofitant encara que minça la força del vent, que no hi ha pressa, que tot hi haver de tornar a port a les dues de la tarda, com ens havia dit la de l'oficina, podem tirar dues hores més. Ja us podeu imaginar la nostra elecció, pel mateix preu més tasses i bufetada per la sonsa de l'agència.

Al cap d'una estona però el poc vent que bufava tímidament, se'n va a dinar i el tot en un, decideix parar a la illeta.

Ens dona temps lliure per dinar, fer un bany o donar un tomb pel poble, Tisak, que l'exigeix petit. Nosaltres escollim les dues útimes opcions. I així per primer cop, posem tots quatre els peus a l’Adriatic. Tres de nosaltres a part dels peus i posem tota la resta. Després fem el petit tomb pel poblet i alhora en punt tornem al veler, que ara sí, enfila proa cap a Vodice.

Abans de baixar l"hi demanem al bon xicot, que li em de donar per les dues cerveses que ens em begut: Res res, obsequi de la casa, contesta. Sonsa de l'oficina, plega. O no saps que vens o ens hem equivocat de veler i el viatge l'hem fet amb un altre.

En arribar al port de Vodice son les 4 de la tarda. Passem per davant d'un establiment on venen pizzes a porcions força generoses, el Josep M. Proposa fer un dinar de subsistència i ens el mengem de camí cap a casa. Un traguet, una dutxa i cap al cotxe. Hem decidit que aquesta tarda ens arribarem fins a Tribunj.

Tribunj no sabem per que ho tenim marcat, ho hem de preguntar. Whatsapp al Jordi.

Tribunj te forma d'illa rodoneta i petita. De no més de dos-cents metres de diàmetre, separada per un pont. Just al davant del pont a l’altre costat del poble, s'alça una muntanyeta amb el que sembla una petita ermita al cap de munt. En pujar-hi, per un caminet que es va espatllant a mesura que hi arribes, veiem que és un cementiri. Pel seu estat, un cementiri vell.

Ja ens hem adonat que a Croacia, tenen la mania, per dir-ho d'alguna manera d'ubicar els cementiris, a les parts altes, no sabem si es per resguardar els seus morts de la humitat, amb tanta aigua com hi ha, o per que tinguin bona vista.

El Jordi ens ha respost que a Tribunj, que es troba relativament prop de Vodice, només hi havien anat a fer un beure a la vora de l'aigua.

Dirigim el nostre interès cap a Primosten. No té res a veure a Zadar ni per descomptat amb Sibenik, però esta bé per fer-hi un tomb, pujar fins l’església, que es troba al cap de munt del poble, junt amb el cementiri, i fer un parell de fotos les últimes del dia.

S'ha fet fosc, és el que té el setembre, fins aquí, el que ha donat aquest cinquè dia de vacances, que no ha estat poc.
Ah1 i de mareig, Eva i Tere, res de res.