Avui que els barcelonins celebren el dia de la seva patrona la mare de Déu de la Mercè. Nosaltres el dedicarem a fer un tomb per la península de Peljesac, i visitar Ston i Korčula.
Ston, hem tardat encara no una horeta per a fer la visita a aquesta població. Allò que la fa més interessant, és la muralla, de 5,5 km, la més llarga d'Europa.
El poble, una barreja de moltes coses, però sobre tot bars, molts bars, i per tant turístes.
El passat 21 de setembre es va celebrar la marató del les muralles, la prova, suposen, consisteix en recòrrer la seva longitud. Tot i que 5,5 km semblen poca cosa, el desnivell que és força bèstia la deu fer interessant, veiem gent d'edats ben diferents, que semblen disposats a fer-la fora de concurs. Una que coneixem, segur que ja ho hauria provat.
Deixem Ston, i ens dirigim cap a Orebić, port des d'on amb un ferry creuarem fins a Korčula.
Quan falten uns minuts per arribar a Orebić, les vistes espectaculars sobre l'Adriàtic ens anuncien un gran dia i ens conviden a fer un parell de fotografies.
Després de l’habitual tomb per carrers i places, dinem a la voreta del mar, al restaurant Konoba Raćiska. Apunteu-vos-el per si mai aneu a Korćula, ni us hi atanseu! es barat però car, no se si m'explico. Lo pitjor, la barba dels musclos, lo millor un peix a la brasa amb cara d'enfadat i marca desconeguda i això si, la vista.
Per a refer-nos del dinar, anem a fer un cafè i postres, a un establiment anomenat Kiwi, carrer Biline, 6, davant del museu Marco Polo. Una decisió encertada.
A la tarda, la nostra intenció era fer un tomb i trobar una caleta per a remullar-nos-hi, el temps però a refresca't i decidim fer el camí de tornada.
En arribar a Orebić, i després de proveir-nos d'una mica de pa, decidim recòrrer una miqueta més la península de Peljesac, cap a l'oest en direcció a Kočiste tot buscant la posta de sol. Tot i que el sol, no es mostra d'una manera esplendorosa si que influeix sobre el paisatge i ens regala una de les fotogracies que il.lustren aquesta entrada, la penúltima, la última l'hem fet en un mirador de la carretera que ens porta de nou a Ston i despré a casa. Una vista al capvespre de Korčula i les petites illetes que l'envoltem. La fotografia no li fa del tot justícia, però amb una mica d'imaginació, no cal afegir res més.
Demà està per decidir, caldrà veure com s'aixeca el dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada