13 dies a Croacia. setembre 2014: Dia 19 Split i Trogir

Fem els casi 100 km que separen Vodice d'Split.

Un cop hi som arribats, el primer que fem és cercar aparcament. La cosa no és fàcil. Sembla que hi ha molta gent i poc lloc per deixar el cotxe. Entrem en un i en tornem a sortir, no hi hem trobat lloc i de fet millor, perquè cada hora sortia per 70 kn, 10 eurets. Ara, això si, està al costat del xalet que es va fer construir per passar-hi les vacances, un tal Dioclecià, emperador romà.

Split és una de les moltes ciutats declarades, patrimoni de la humanitat i es nota principalment, perquè sembla que tota la humanitat sencera, hi és de visita, i això que som a la segona quinzena de setembre! no vull ni pensar com deu estar a l'agost.

Buscant buscant, fem cap a un altre aparcament que hi ha al cap de munt de la ciutat. Aquest costa 5 kn per hora, això si està a un km de l'altre.

Carreguem tot l'equipament i ens encaminem cap al xalet d’en Dioclecià, abans però fem el pipi reglamentari de cada dia al matí, tal com fan les noies maques.

Jesús, Maria i Josep, quina gentada! Fa por de veure! gent de tot arreu del mon, guies amb paraigües, parades i més parades de souvenirs fins i tot al vàter. Hi a parades per tot arreu. Jo no soc religiós, però si Crist existeix, faria be tornant per fotre'ls a tots al carrer o al mercat.

No em puc imaginar, arribar a Poblet, deixar el cotxe a l'aparcament, per cert sense pagar, i al entrar a la plaça de Poblet, trobar-me-la plena de gent, i de parades, parades, i més parades. Entrar al monestir i al claustre, ala! més i més parades.

Paguem no se quan per a visitar l'església, bé, visitar es un dir. Al campanar, desistim de pujar-hi per overbooking. Fem quatre fotos donem un tomb per quatre carrers i fotem el camp, lluny de la terra baixa!, a Trogir i falta gent!

Doncs no, mira a Trogir no n'hi ha tanta, però tampoc n'hi falta. Passem la petita porta d'entrada i ens trobem amb una plaça força bonica atapeïda de gent i amb llocs per a fer una mossegada. Com que l'objectiu immediat és dinar busquem un establiment de segona línia, en algun dels carrers de darrera, més tranquils i segurament més econòmics. Ens agrada el restaurant Marijana, Matije Gupca 13, recomanat per Trip Advisor aquest any. El cambrer té pinta de Mortadelo, es força simpàtic i dona la impressió de que t’entén. Dic dona la impressió, perquè li demanem entre altres coses, musclos i ens porta cloïsses, però molt bones això si. La resta un plat de gambes a l'estil de la terra i un de pop fora del forn?, segons diu la carta traduïda al castellà.

Tot està tant bo, que decidim fer-hi també els postres, el cambrer però, molt honrat, ens ho desaconsella i ens diu que sortint de l'establiment, a l'esquerra, trobarem una casa amb excel·lents postres del país. No se si és la que localitzem al cap d'una estona, però els gelats fan bona pinta i ens obsequiem amb un per cap. Els millors que hem provat fins ara. Del restaurant cal destacar la feina de la senyora, que es fa càrrec de la brasa, no serveix cap plat, sense provar si està al seu punt.

El tob de rigor pels carrers, pel port, les fotografies,sempre necessàries i abans de marxar, comprem un mica de fruita i verdura en un mercat al carrer, com tots els que hem vist fins ara, al cotxe i cap a casa, que ja es fosc.