Avui el Pep fa 63 anys. Sortim tocades les 10, potser una mica tard, però el dia i la casa, conviden a fer un esmorzar tranquil, a la magnífica terrassa amb vistes. L'objectiu principal del dia d'avui és Mostar.
Acabem de passar per un lloc curiós, Počitelj, que decidim visitar de tornada.
Mostar no ha estat cap sorpresa, veníem ben aconsellats per les petites de casa nostra que hi han passat fa poc i també pel Jordi i l'Anna que hi van estar ja fa temps.
Com deien les primeres en el seu bloc, un dels objectius dels comerciants de Mostar, es fer diners venen records als turistes. Toy i que hi ha força gent, en cap moment hem tingut la mateixa sensació d’Split. Mostar és diferent, més amable.
Nosaltres com a bons turistes, també hi deixarem alguns diners.
Aquí ens retrobem amb els orientals, als que havíem perdut durant un parell de dies però no molesten.
Com ja ens havia dir el Jordi, trobem un gorrilla, això si, acreditat, que per 20€ (130kn) ens procura aparcament, ens dona informació turística i ens aconsella on menjar bé.
Tot i la natural desconfiança en algun dels nostres, no ens enganya gens i mica, més tard, en dinar ho comprovarem.
Ell mateix, un cop aparcat el cotxe sota la seva atenta col·laboració, ens aconsella també, que aprofitem per fer un cafè, abans de començar la visita, ja que en menys de 10 minuts caurà un bon xàfec. I efectivament, no han passat ni deu minuts, que el cel cau a terra en forma d'aigua. I com també havia pronosticat el xicot, en menys de mitja hora el sol torna a lluir i ens permet fe la visita.
Durant el xàfec el propietari de l'establiment Wine & others, ens permet esquivar la mullena. agraïts, abans de marxar i fem una mica de gasto, tres cafès i un suc d'aranyons.
Per fer de bos turistes, comprem quatre records i seguidament comencem la descoberta.
Ens entretenim una mica, i la pluja, que torna a fer acte de presència, ens fa desistir de seguir amb la nostra ruta i decidim anar a dinar on ens havia aconsellat l'esmentat xicot. Abans d'entrar a l'establiment, ens veu i ens alliçona sobre el que hem de demanar i a fe de Déu que te raó, mengem cuina del país, un mixt de carns a la brasa on no hi falta el tradicional čvapčiči, pivo per veure i un cafè, 235 kn (33€) a menys de 9€ per cap.
Mentre dinem torna a caure aigua amb ganes, però ara ens ho mirem tranquil·lament sota cobert.
En acabar de ploure, anem a fer la foto de l'Stari Mos des del riu.
Jo avui, per visitar Mostar, no sé ben be perquè he decidit posar-me la samarreta vermella de la "V" de l'11 de setembre.
En veurem des del pont un patriota, em fot un crit i despenja una estelada, bé això m'ho expliquen, perquè jo només he pensat que em saludava, per xiripa hi ha una fotografia que en dona constància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada