El dia d'avui l'hem declarat de temps lliure, algú m'hauria d'explicar que vol dir això. Potser que avui no farem servir el cotxe, tots els recorreguts a peu i sense presses.
Fa un bon dia, força caloreta encara. Tot i que jo, més que res, per portar la contrària, com tantes vegades, m'entesto en dir que si treballéssim no el trobaríem tant bo. Mentida! fa un molt bon dia de setembre.
Després d'un esmorzar tranquil, el Josep M. I la Maria Rosa es treballen exhaustivament, un recorregut a peu per un caminet que al llarg d'uns 3,50, km porta a una platja, la platja de Duba.
Xino xano, ens hi arribem sense problemes, és un camí amable a la vora del mar.
Duba, no sabríem si és un poble o una urbanització, hi ha una dotzena de cases construïdes la majoria semblen apartaments i cinc o sis més en construcció.
A la platja hi ha una excursió de nens, que per les matrícules dels cotxes, creiem que poden ser de la veïna Bosnia.
Fem una petita passejada al llarg de la platja. Fora dels nens de l'excursió no hi h ningú més.
En un dels costat hi ha un petit aparcament de cotxes, de pagament, com tot lo d'aquí, però està tancat suposem que per fi de temporada. També es veuen amuntegats i lligats amb cadenes, una colla de patinets i canoes que semblen descansar fins la propera temporada. Tot ens diu que l'estiu ja s'ha acabat. És veritat, ja som a la tardor.
Quan arribem on hi ha l'excursió de ens bosnians, aquests marxen i aleshores, decidim prendre, l’últim bany de l'estiu o el primer de la tardor. Amb tota seguretat, encara que això no es pot dir mai, l’últim bany al mar d'aquest 2014.
Satisfets emprenem el camí de tornada. Per a dinar sopa de sobre, especialitat de Dalmàcia, i truita amb patates, altrament dita espanyola. Hem de menjar poc que avui, fem l'últim sopar, de peix!
A la tarda, després de la primera mig diada i la última del viatge, i per a fer gana per sopar, sortim a fer una passejada per Blace. Tots quatre estem d'acord, en que es millor fer-la de nit, quan ja no si veu. El poc que es veu no val la pena. Es evident que Blace no es un lloc de vacances de primera classe.
Avui hi actua un circ, tant, petit, tant petit, que amb la plaça dels peixos de l'Espluga, encara sobraria lloc per una xurreria. Tot el poble i va.
Com que ja son més de les 8, i els europeus a aquesta hora ja sopen, passem pel restaurant. Avui esta més ple que mai i fins tot hi ha música en directe, un acordionista i cinc o sis cantaires. Canten cançons suposem del folklore local. No hi ha lloc fora, a les dues terrasses, només a dins. L’espai interior es petit, i està davant del WC. Acordem amb el cambrer tornar-hi una hora més tard.
Mentre tant prepararem maletes per a no haver de fer-ho demà al matí amb pressa.
Quan hi tornem, sembla que el cambrer que ens va atendre el primer dia ens ha reservat una taula.
Costa una mica de fer entendre que volem però, com que més o menys és lo del dia que vam arribar ho aconseguim.
El de l’acordió i el cor de veus segueixen amb el repertori, tot i que ara les veus ja semblen més, com ho diria, disperses? No se si és la paraula adequada però la quantitat de pivo que han consumit sembla que ha fet bona feina, o no. Ens segueixen amenitzant l'espera.
Al costat dret de la nostra taula hi a la brasa. El cuiner n'ha hagut de fer més al arribar nosaltres, hi ara podem veure de reüll com hi posen el peix i les verduretes que més tard estaran a la nostra disposició.
Per a fer l'espera més agradable, ens portem un plateret de formatge amanit amb oli i herbetes i olives. Després arriba el peix. Avui orada i tonyina, sense deixar-se les verduretes i les patates. De postres quatre creps dos de xocolata, una melmelada i una amb gelat. Les creps son també obsequi de la casa. Els hem notat preocupats per com resistíem els cantaires, que per cert han acabat l'actuació a l'interior del local. Be tots no, només el de l’acordió que sembla que en un moment donat s'ha enfadat amb primer cor, perquè desafinaven hi ha decidit fer un canvi radical.
Nosaltres, la veritat, no hi hem trobat diferència i tret d'alguns instants de glòria, hem pensat que haurien d'haver assajat més. Una Eva que jo conec, no hauria desentonat gens ni mica.
Ara a dormir que demà hi ha matines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada