Avui el dia s'ha despertat plujos, durant alguna estona o fa a bots i barrals, acompanyat fins i tot de llamps i trons.
No ens volem passar el dia tancats a casa, caram! Que estem de vacances, però no sabem que fer. Si fóssim prop d'alguna població gran trobaríem un centre comercial on passar l'estona. Jo comento que prop d'on som, m'ha semblat veure’n un passant amb el cotxe, encara que no sembla massa gran. La Maria Rosa amença: Ho marxem o em poso a netejar.
Com que el dia segueix plujos ens hi encarem.
En tornar a passar per davant de l'hotel Panorama prop d'un port que travessa un riu, un llac o el mar, que aquí a Croacia es difícil de saber, el Josep Maria per tercera vegada pregunta: això que hi ha a l'aigua, son muscleres? La Maria Rosa respon: Si perquè pone mussel. Llavors la canço de Mussel un producto de Legrain Paris, fa acte de presència. Ens fem grans, que hi voleu fer.
Uns minuts després arribem al centre comercial, que te la meitat de l'aparcament inundat, a causa de la pluja. Aquí Joan, i es estrany, tampoc no el porten massa bé el tema dels desnivells per evitar inundacions.
La pluja ens costa cara, en forma de sabates, mitjons, jerseis i mocadors. Vam marxar desprevinguts i no és qüestió de passar fred.
El que escriu, un servidor, ja ha acabat amb tots els mocadors de roba i un parell de paquets de klenex, uns quants ibuprofenos, espirifens i anginovac versió croata. Ens proveïm també de coses per menjar.
Dinem a casa, a la tarda fem una visita a dues poblacions, Tisno i Murter, avui es un dia rúfol i diria que jo, no he fet cap fotografia. Calla si, d'una boda a l'estil del país i una d'un lloc de xarxa wifi.
Ara que he escrit wifi, a la casa de Vodice, la wifi, només ha funcionat bé, bé, un parell de dies, obligant-nos a fer cafès i beures en llocs on oferien connexió gratuïta, com si fóssim aquests jovenets, als que tantes vegades critiquem perquè es passen el dia connectats. He de confessar que ens hem tornat moderns. Ja no necessitem parxís, ni cartes ni daus. Amb un smartphone, en tenim prou.
Ara, per exemple, mentre escric aquesta entrada, portem més d'una hora sense dir-nos ni ase ni bèstia. Cadascun de nosaltres amb el seu aparetet. I tot i la fama, no n’està més penjat aquell que la te guanyada, no us penseu. Jo no diré qui és, però us ho deixo endevinar i si ho encerteu, teniu un cafè pagat, paraula!
 |
| La terrassa de la nostra casa a Vodice, després de la pluja. |
 |
| Vista de Vodice. |
 |
| Així son moltes de les platjes de Croacia. |
 |
| Boda a l'estil del país, precedida per la seva bandera. |
 |
| Boda a l'estil del país, precedida per la seva bandera. |
 |
| I la wifi! que no falti. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada